martes, julio 23, 2013

Quan el cansament s’instaura com a rutina de la teva vida hi ha coses  que perds.
Perds la paciència, les ganes d’aguantar i sobretot la justificació a certs comportaments humans, a actes de mala fe...
La gent es retorçada, maligne,... que l’empeny a fer coses així?
Tot son reflexions, reflexions de coses que et vas trobant, que vas veien, que vas escoltant i penses.... penses que aquesta gent no és feliç? Aquesta gent no és digne d’estar al teu costat? Aquesta gent és.... és miserable, envejosa, gent dolenta...
La meva àvia jo m’ho deia: Montserrat hi ha molta gent que no és feliç i no vol que els demés ho siguin! Jo no ho entenia des dels ulls d’una nena. Ara des dels ulls d’una mare ho entenc i ho pateixo.

martes, julio 02, 2013

Els somnis

El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm.

Algú un dia va dir: “A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats i les frustracions aquest moment,
jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni....” Martin Luther King Jr.

El món és mou entre somnis, “La vida és un somni” com deia Calderón de la Barca, o multituds de cançons on el somni és el motor de tot.

Jo també tenia somnis que per sort he anat realitzant, aconseguint, materialitzant, aquells somnis de petita que veus potser inimaginables o potser que només et penses que seran somnis i quan et fas gran els recordes, els agafes i els hi dones forma...
Crec que hem d'aprendre de quan eren nens o més aviat dir hem d'aprendre també dels nostres nens.
Jo cada dia aprenc dels meus fills, l'amor que ens uneix també és una relació d'aprenentatge, d'escolta, d'admiració...
Observo, escolto i prenc nota. Crec que no deixem de sorprendrem cada dia.
Un dia la meva filla gran em va dir (amb dos anyets i poc) i assenyalant-me amb els dits, jo vull ser aquella!
Passaven els castellers per la plaça i una nena feia l'aleta a dalt de tot d'un castell i ella em va dir un cop i un altre: mama jo seré aquella!
Era un somni, evidentment  no tothom pot, sap, ni somniant, que serà enxaneta. Però ella ho tenia clar, jo com a mare el que només vaig fer va ser acompanyar-la en aquest procés... com una mestra acompanya en el procés d'ensenyança aprenentatge, donant eines, recursos,... ella , tota sola, em va ensenyar el què és fer realitat un somni, el què és aconseguir objectius, lluitar per ells i sobretot em va despertar l'admiració per algú tant petit però que aconsegueix alguna cosa mooolt gran! Li dec tant i ella encara no ho sap...potser quan sigui més gran sabrà tot el que m'ha donat sense saber-ho, tot el que m'ha ensenyat només mirant-me, abraçant-me....
L'altre fill, el mitjà també m'ha ensenyat en creure en els somnis i a sobretot pensar que tot allò que et pots imaginar ho pots aconseguir, ho pots fer realitat o fins i tot... que tot allò que imagines pot passar...
Ell volia ser diable, volia muntar la tronada, volia veure pirates, ... mai ningú m'ha ensenyat a ser tant feliç com ell i a pensar que si esperem el suficient tot es pot fer, tot el que penses es pot convertir en realitat tots els teus somnis es poden aconseguir. De veritat és fantàstic tindre fills així que t'ensenyen a ser nen i a veure-ho tot des de la seva perspectiva... Tots els somnis del meu fill s'han complert i segur que tots els que tindrà també... és especial i ho sap té aquell do que el fa indescriptible, màgic...
Ells em fan sentir la persona més afortunada del món, ja que sóc capaç d'aprendre constantment, de sorprendrem dia a dia i de poder acariciar els somnis.


Gràcies



martes, junio 18, 2013

El milagro en equilibrio como decía Lucía en su libro, la vida es un milagro en equilibrio.
Cada día que pasa es un dia más o un dia menos...según se mire.
Como madre te da miedo pensar en un fin.
El hecho de ser madre, de traer un ser vivo en el mundo, en ese preciso instante empecé a sentir miedo, a sentir el paso de las horas, del tiempo, empecé a sentir el sufrimiento, dolor a la pérdida, sentí la insoportable levedad del ser...
También experimenté la alegría más grande del mundo el amor incondicional y absoluto.
Que curioso es sentir los contrarios y aboslutos a la vez.
Los extremos se tocant, el dolor, sufrimiento, alegria, satisfacción también.
El caso más explicativo que tengo: el parto. Parir es todo esto y mucho más.

Hoy hace exactamente 5 años que parir a mi segundo hijo. Te quiero.

miércoles, junio 05, 2013

De nuevo

Volvemos a empezar, volvemos a tener esa necesidad que tenemos la persona inquietas.... esa necesidad de contar algo, de aportar algo y sobretodo de que alguien te lea, te opine, te diga.
Alguien decia que las relaciones humanas son relaciones de necesidades. Estamos con alguien para satisfacer según que necesidades....

viernes, mayo 31, 2013

Hoy empieza todo otra vez....

Creo que hoy, por fin voy a dar vidilla al blog... me he armado de valor y pienso que ya es hora de volver a escribir, tengo cosas a decir y espero que alguien las lea, me escuche y me comente....hoy empieza todo, hoy empieza todo otra vez....

sábado, febrero 16, 2008

Cierro la parada

Bueno en mi pueblo esto se dice mucho sobretodo cuando llega el fin de algo, y hoy es el fin del blog... no tengo tiempo para escribir, ni para leer a quien me gusto por lo tanto lo dejo... cuando pueda epezaré otra aventura nueva pero ahora me es imposible y a veces hasta una obligación...
Besos, gracias por todo!!

viernes, diciembre 28, 2007

La mañana de navidad


Es lo más positivo que me ha pasado por navidad, levantarme y ver esto desde la ventana del comedor!!!