Quan el cansament s’instaura com a rutina de la teva vida hi ha coses  que perds.

Perds la paciència, les ganes d’aguantar i sobretot la justificació a certs comportaments humans, a actes de mala fe...

La gent es retorçada, maligne,... que l’empeny a fer coses així?

Tot son reflexions, reflexions de coses que et vas trobant, que vas veien, que vas escoltant i penses.... penses que aquesta gent no és feliç? Aquesta gent no és digne d’estar al teu costat? Aquesta gent és.... és miserable, envejosa, gent dolenta...

La meva àvia jo m’ho deia: Montserrat hi ha molta gent que no és feliç i no vol que els demés ho siguin! Jo no ho entenia des dels ulls d’una nena. Ara des dels ulls d’una mare ho entenc i ho pateixo.